CERCAR   
TEMES
Benvingut a bocairent.net
/
Web disponible solament en mode consulta informació d'any 2000 fins 2011 - 11 ANYS -   CastellàAnglés
/

/  Twitter 

+ TWEETS DE BOCAIRENT
/

/  Login d'Usuari 
Nickname 
Password 
 (Enregistra't)
/

/  Web Bocairent.NET 
· Fòrums Bocairent.Net
· Cercar
· Descàrregues
· Enquestes
· FAQ
· Estadístiques Web
· Àlbum Fotografies
· Contacta'ns
· Recomana'ns
· Seccions Especials
· Enllaços Web
· V.Reduïda(PDA's,mòbils)
/

/  Usuaris web 
· iMessenger
· Missatges Privats
· Llistat d'usuaris
· El Teu Compte
/

/  Noticies Web 
· Arxiu de noticies
· Enviar Noticia
· Notícies No Publicades
· Temes
· Top 10
/

/  Bocairent 
· Bocairent.org
· Previsió Meteorològica
· Fotografies
· WebCam
· Compra/Venda
· Ràdio Bocairent 107.4 FM
· Punt d'Informació Juvenil (PIJ)
/

/  Efemèrides 
Tal dia com avui...
0
Any 1469, 11 d’agost. Data d’un contracte entre el obrer de vila, Joan Pastor i el Notari Bertomeu Bodí per fer una capella. El contracte és interessant per dos motius. Primer, informa sobre l’església medieval de Bocairent; segon, dóna notícies de les formes de treball dels constructors en l'època gòtica. (Bibliografia 422).

Any 1492, 11 d’agost. El cardenal espanyol Roderic de Borja és elegit Papa i adopta el nom d’Alexandre VI. (Bibliografia 910).

Any 1813, 11 d’agost. El Capítol municipal anul·la l’acord de reintegrament dels frares franciscans, que s’havia fet el 16 de juny anterior, responent a una petició del guardià del convent, per considerar que l’havia pres un govern local il·legítim, ja que era un consistori imposat pels francesos i no fidel a la nova constitució de 1812. (Bibliografia 827).

Any 1942, 11 d’agost. Es va acordar que cada filà es buscara la seua banda de música amb un mínim de 10 músics. També que en l'acte de la Publicació ixqueren 2 festers per Filà. Se censuren algunes lletres de cançons. (Bibliografia 829).

La referència a la cita bibliogràfica la podràs obtenir en la següent adreça electrònica: jmonerris/crònica
/

/  Idioma 
Selecciona Idioma de la Interficie:

/

/  Usuaris Online 
Benvingut, Anònim
Nickname
Password
(Enregistra't)
Membres:
Últim: qesgte
Nous Avuí: 0
Nous Ahir: 0
Total: 500

Gent connectada:
Visitants: 82
Membres: 0
Total: 82
/

/  XAT 
Hi Ha un problema amb este bloc.
/
/

Potser no és massa tard, encara...

Pau Calabuig GómezA l'igual que molts altres pobles mediterranis, els valencians i les valencianes estem abocats a tindre un govern popular.

No importa a penes la immensa influència política dels grans capitals financers i empresarials, ni la poderosa maquinària electoral dels grans partits polítics; tampoc el vot presumptament captiu de l'elevadíssim nombre de jubilats i pensionistes o el vot indignat de la massa d'obrers que s'han quedat sense feina; no és rellevant, igualment, la militància més o menys esquerrosa de l'extensa classe funcionarial, ni l'activisme radical i engrescador del jovent catalanista...

Més enllà de tots aquests, a la nostra terra hi ha una vastíssima i diversa multitud de treballadors, encarregats, delegats i oficials; de venedors, comercials i representants; de propietaris de xicotetes empreses i comerços, d'empreses familiars o menudes indústries i explotacions agràries; d'abvocats, farmacèutics i d'altres oficis liberals; de treballadors de les administracions locals o empleats públics als serveis socials, l'educació o la sanitat; de secretaris, administratius, auxiliars, interventors i comptables d'oficines privades, com bancs, caixes d'estalvi o assegurances; i, en resum, molts altres que fóra llarg de referir pormenoritzadament però que constitueixen, en conjunt, l'autèntic nucli essencial del nostre sistema democràtic: la seua part estrictament popular.

Aquest sector de població no té una clara adscripció política o ideològica i representa la pràctica totalitat del que se sol denominar "massa d'indecissos" a una cojuntura electoral. Potser dir-ne "indecissos" no resulte especialment afortunat, perquè solen votar a consciència. Però, la veritat, és que són els autèntics protagonistes dels grans canvis polítics que es donen al país de tant en tant.

Acostumen a no definir-se políticament: la seua preocupació principal és el treball. Després hi ha la pròpia vida privada i els seus lligams amb la comunitat que els és més pròxima. Solen recelar dels polítics i de l'aparell burocràtic i funcionarial de l'administració. Per definició, són conservadors. No en un sentit polític: és més una actitud davant la vida. No creuen en utopies i el progrés l'entenen d'una forma molt concreta i molt poc il·lusòria. Prenen com a guia el sentit comú. Desconfien de les novetats i veuen amb bons ulls la tradició: es tenen a si matixos per amants de l'ordre i dels costums establerts. Normalment tenen consciència d'encarnar, d'alguna manera, l' "essència del poble".

Personalment considere que, en aquest sentit, no van del tot desencaminats: en la mesura que ocupen una posició privilegiada -quasi determinant- a la peculiar sociologia política del país, hi ha moltes posibilitats que el seu parèixer -la seua particular "professió d'ignorància política"- s'esdevinga l'autèntic sentit comú del país -una espècie d'atresorada "saviesa popular".

Tanmateix, convé remarcar un greu perill que es deriva immediatament de la falta d'arrelament polític d'aquest ampli sector popular: la seua intrínseca vulnerabilitat davant el pèrfid enlluernament de l'afalac complaent amb què el llepa l'hàbil demagog o del sòrdid populista. En efecte, la llarga però tortuosa tradició democràtica als pobles mediterranis ha estat marcada, ara i adés, per la insidiosa presència de la llagoteria demagògica i el personalisme populista. Sembla que som, nosaltres, especialment proclius a la mera submissió i a l'exacerbada exaltació dels nostres líders populars. Potser és aquesta, en realitat, la major paradoxa de l'orgullosa "ignorància política" de l'extracció popular del país: la inopinada elevació als altars democràtics d'una classe política fal·laç i retorçuda. Aquest és, també, l'erro més greu que es pot cometre, junt amb l'aberrant obcecació ideològica que molts hem patit o correm el risc de patir, en la mesura que ambdues actituds representen la renúncia definitiva al seny i la pèrdua absoluta de la més mínima lucidesa política.

Davant tot açò, no puc deixar de preguntar-me, a vegades, si hi ha alguna possibilitat -ni que siga remota- de redreçar la nau i evitar que continue navegant a la deriva. Potser és l'hora de començar a fugir del "cant de sirenes", l'hora de lligar-nos al màstil i de refer el camí que ens ha de dur, de nou, al nostre país enyorat. Jo no hi he anat, però els qui ho han fet diuen que l'illa d'Ítaca, al capdavall, no és res de l'altre món: l'Odisseu se l'estimava perquè allà hi era la seua llar, senzillament. A pesar d'això, segons la història, hi hagué nombrosos pretendents que miraren d'embolicar Penèlope per fer-se amb l'herència de l'assenyat Odisseu, durant la seua absència. La nostra, en canvi, sí és una terra extraordinària: què no hauran fet, per tant, els qui la pretenen arterosament durant tots aquests anys d'absència... Tornem, tornem a casa... Potser no és massa tard, encara...



Afegit: 2011-05-30   Categoria:  Lectures: 960  


[ Tornar a la llista d'articles | Afegir comentari |

[Potser no és massa tard, encara...]
Enviat per Anònim el 2011-06-02 23:29:25
Puntuació
Avanç de res, m''agradaria disculparme per totes les herrades ortogràfiques que he comet i cometre al llarg del comentari, ja que el valencià, malgrat viurer desde fa uns quants anys en la comunitat, m''agafa prou de refil, però he decidit animar-me e intentar-ho, perque no em pareixia correcte escriure açi en castellà.
Una vegada aclarit aquest punt, voldria expressar el meu acord respecte a la major part de lo escrit per Pau anteriorment, en el que, desde el meu punt de vista, es una clara síntesi de lo que passa, no sols a la comunitat sinó del que passa a la resta del pais. I es que no hi ha més desgracia per a un partit minoritari, que la ignorancia polìtica de la gran massa social, el que provoca que, qui controle els mitjans de comunicacions, a sovint, controle el congress.
Seguint amb el raonament, em surt una qüestió que tots s''em plantejat alguna volta, deu el meu vot valdre el mateix que el de una persona desinteresada polìticament?, o, dit d''una altra manera, deuria tindre el mateix valor polìtic que una persona la qual la seua major ambició d''una vesprada siga vorer el Sálvame? Donç, jo crec que no.
Amb tot açó, el que voldria recalcar es que, pese a tindre un sistema polìtic com es la democràcia, el qual estimem molt per allò de representar la veu del poble, també es pot convertir en un arma de doble fil, com es el nostre cas, quant el poble no sap bé el que vol, víctima d''un calculat entontament. Ja que havent-se guanyat a un cert persentatge de la població, no tindràn que preocuparse per les nombroses reivindicacions dels que hui en dia, ja som mitjoria. Perque ja es sap: un home un vot.



Gran article [Potser no és massa tard, encara...]
Enviat per Anònim amb Nom complet Anònim el 2011-06-07 11:10:41
Puntuació
Molt bon article , enhorabona, llàstima que aquells de qui parles en aquest article no van a ser capaços ni tan sols d''entendre''l.

/
/