Luís M. Xirinacs se suïcida 'per contrapuntar la covardia dels nostres líders
Fecha Sunday, 12 August a las 17:05:50
Tema Sociedad-Societat
En un escrit a la Fundació Randa afirma que volia passar els darrers dies 'en la soledat i el silenci' i que 'ells han perdut un esclau'
El Canal 33 emetrà un especial aquesta nit a quarts d'onze
El cos de Lluís Maria Xirinacs va ser trobat ahir en una zona boscosa d'Ogassa (Ripollès) on, segons els mossos d'esquadra, s'hauria suïcidat. Els seus companys de la Fundació Randa han fet públic un text on l'ex-senador mostra la seua disposició a passar els darrers dies 'en la soledat i el silenci' i on, en un poema signat el dia 6 d'agost, recorda que
'he viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles'
i alhora demana:
'accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble'.
Lluís Maria Xirinacs va nàixer a Barcelona el 1932, i després de fer-se sacerdot als vint-i-dos anys anys va rebutjar els diners que l'Estat donava a l'Església i va portar a terme una vaga de fam contra la vinculació entre Església i Estat. Posteriorment va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i es va plantar un any i nou mesos al davant de la presó Model de Barcelona per a reivindicar la independència. Seguidor convençut de la no violència, va intentar posar de relleu amb els seus actes tot al llarg de la seua vida les contradiccions de l'estat. Va ser empresonat diverses vegades tant durant el franquisme com ja en l'etapa constitucional.
El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i va ser escollit senador per Barcelona pel Bloc d'Alliberament Nacional. Sempre va advocar per la independència dels Països Catalans i l'any 2001 va fer una vaga de fam a la Plaça de Sant Jaume per a defensar-la.
Xirinacs va ser condemnat el 2004 per l' ''Audiencia nacional'' espanyola per un delicte d'enaltiment del terrorisme després que l'Onze de Setembre de 2002 en un discurs al Fossar de les Moreres es va declarar 'amic d'ETA' per a posar de relleu tot recordant paraules de Gandhi, que d'acord amb els principis no violents que havia defensat tota la seua vida, no totes les violències són iguals. El 2005 va ser detingut quan va acudir a renovar-se el carnet d'identitat i ingressat a presó, de primer a la Model, unida per a sempre a la seua figura com a captaire de la pau en l'època de la lluita per l'amnistia dels presos franquistes, i després a Can Brians. Una ràpida i intensa mobilització ciutadana, amb la intervenció també de diversos partits polítics, va fer que tot just passara unes hores a presó.
El text que s'ha trobat al seu despatx de la Fundació Randa i que anava amb data del sis d'agost diu:
"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"
Xirinacs, que tenia setanta-cinc anys, havia esdevingut el símbol de la lluita per l'amnistia a final del franquisme, havia practicat sempre la resistència no violenta i s'havia manifestat a favor de la independència. Havia estat empresonat dues vegades durant el franquisme i el 2005 per ordre de l'Audiencia Nacional.
Segons que ha informat la Fundació Randa és probable que els funerals se celebren demà, una vegada practicada l'autòpsia.
|
|